De la Nou de Berguedà a Malanyeu

Dificultat: Dificil // Distància: 14.2 km // Desnivell Pujada: 480.0 m // Desnivell Baixada: 480.0 m // Senyalització: No // Durada: 2 h en BTT

Des de la Nou de Berguedà s'arriba fins a Malanyeu per la serra del Catllaràs, massís cobert d'espessos boscos de pi roig, alzines, roures i faigs. Des de Malanyeu s'albira una extensa vista panoràmica del Berguedà que abasta les serres dels rasos de Peguera, del Verd, del Cadí, el Moixeró i el Pedraforca.

Per fer aquesta ruta es necessita un cert nivell de preparació i de resistència física a causa del seu alt desnivell.

A l'aparcament de cotxes de la Nou de Berguedà, a ponent de l'església (870 m) i al costat del camp d'esports, comença l'excursió. També hi ha un aparcament molt més gran al magnífic santuari de Lurda de la Nou (825 m), 400 m més avall.

Per accedir a la Nou de Berguedà des de Berga cal prendre la C-16 en direcció al túnel del Cadí i trencar a la dreta, després de la central tèrmica de Cercs, per la BV-4022.

Un cop a La Nou, es pren la carretera, totalment enquitranada, que puja arran de les cases en direcció nord cap a Malanyeu. De seguida es deixa, a mà dreta (km 0,16), el GR 4-1 (sender de Gran Recorregut).

Als 700 m es deixa un trencall per la dreta que s'enfila fins a Sant Romà de la Clusa. El trajecte fa un revolt pronunciat a l'esquerra i remunta fent ziga-zagues. Es pot observar a mà dreta la magnífica espinada de les agulles d'Espades, a la vall que formen el Sobrepuny i el serrat de Fulleracs. A principis del segle XX, en aquest indret, hi van haver unes mines de carbó a l'aire lliure.

En passar la collada de Pujals (1.130 m, km 3) comença la baixada. Es desemboca a la carretera de Malanyeu (1.000 m, km 4,7), que puja des de l'Eix del Llobregat (la C-16), i es continua per la dreta en direcció a les cases de Malanyeu.

Després de deixar enrere l'església de Sant Sadurní (1.010 m), el camp de futbol i les antigues escoles, es contemplen unes àmplies vistes de la contrada.

Més enllà s'acaba la carretera i s'avança per una pista que entre prats i boscos es dirigeix a la masia del Llomar (1.056 m). Es deixen desviaments secundaris a ambdues bandes. En passar davant d'aquesta masia (km 6,2) s'obren unes tanques per al bestiar que, un cop s'hagi passat, cal tornar a tancar.

Més endavant es deixa un trencall a l'esquerra (km 6,8) que, creuant el torrent de Malanyeu, fa cap a la Solana. Tot seguit s'entra a la fageda de les Espinedes. Aquí es troba la font de les Travesses (km 7,1), un magnífic paratge natural que compta amb uns faigs centenaris de més de 30 m d'alçada.

La pista segueix més amunt cap a les Espinedes, cosa que permet allargar la ruta pel feréstec obac.

Per tornar es pot desfer el mateix camí, però si el terra és sec és més variat tornar per la collada de Sant Isidre. Per fer-ho, en lloc d'agafar de nou la carretera cap a la Nou (1.000 m, 9,5 km), se segueix baixant cap a la C-16 fins el primer revolt, a 600 m (930 m, 10,1 km), d'on surt una pista a l'esquerra, cap a l'oest, que porta en 200 m al mas de Coma-rodona (930 m, 10,3 km), situat al bell mig d'una preciosa coma que culmina al sud amb la collada de Sant Isidre, disposada paral•lelament a la coma per la qual s'ha baixat de la collada Pujals. Es remunta per una pista poc fressada i, a la collada de Sant Isidre (1.130 m, 11,8 km), s'està un altre cop sobre la Nou, però una mica més a l'oest. La pista comença a baixar augmentant progressivament el pendent i fent revolts fins a la Nou (870 m, 14,3 km) emprant la mateixa distància que per la collada Pujals, però gairebé sense carretera enquitranada.

Més informació:
Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà.
Ctra. C-16, km 96,20 08600 Berga.
Tlf:93 822 21 12
info@altbergueda.cat http://www.altbergueda.cat/ Per cortesia de: ACNA, S.L.

Cures depuratives i dejunis de primavera

La primavera és la millor època per a netejar el nostre cos de toxines i impureses i, de passada, perdre algun quilet. A tal efecte, podem recórrer a una cura d'uns pocs dies. Com que aquestes dietes depuratives acostumen a ser molt estrictes, es recomana demanar consell al metge abans de començar-ne una: s'hauria de comentar quina cura es pretén seguir i el doctor, tot veient l'estat físic de la persona, ha d'indicar si és prudent o no realitzar-la. Cal tenir en compte que ens trobem pràcticament davant d'un dejuni. Una de les cures primaverals més seguides és la del xarop de saba d'auró i suc de llimona. En la seva versió més intensa, aquesta cura consisteix en ingerir, durant una setmana o deu dies, només un preparat líquid elaborat a base d'aigua, xarop d'auró i palma (de venda en botigues de dietètica), suc de llimona natural i espècies picants com pebre o pimentó. Es beuen de sis a deu gots del preparat al dia, encara que es poden beure més gots si es passa gana. També es poden prendre infusions, excepte cafè i te, i sempre sense sucre; una culleradeta del xarop servirà per a endolcir-les. Si veiem que una cura tan intensa és massa per a nosaltres, es pot substituir el sopar per un parell de gots del preparat; l'efecte serà menys intens però també será important. Una cura depurativa més senzilla i més econòmica consisteix en fer un dejuni de dos dies a base de brous de verdures i sucs naturals de fruites, sense afegir res de sucre. Així, poden aprofitar les virtuts desintoxicants i depuratives de vegetals com, per exemple, l'api, la ceba , el porro, la pinya... Si es té gana, sempre es pot picar una mica de fruita. Però com s'ha indicat anteriorment, abans de realitzar un dejuni d'aquest tipus o similar sempre s'ha de consultar el metge.

Enllaç a la web de iha.com

Alquiler España

Consum d'aliments ecològics i menjar bio. Cooperatives de consum, cistelles setmanals i compra online

En l'actualitat es poden comprar, fàcilment i a bon preu, aliments frescos que respecten la salut i el medi ambient. Descobreix com fer-ho. Els diferents moviments ecologistes es mostren d'acord en diverses de les seves reivindicacions. Entre elles destaquen tres: 1. El dret a que puguem consumir aliments naturals, és a dir, que no hagin estat modificats genèticament. 2. La necessitat que els productes alimentaris estiguin lliures de substàncies perjudicials per la salut, com antibiòtics, hormones o pesticides. 3. La conveniència de que els aliments que consumim hagin estat produïts en llocs el més a prop possible a la nostra llar ja que, d'aquesta manera, poden eliminar tant intermediaris que encareixen els productes com despeses innecessàries en combustible. Si els productors es troben a prop, es redueixen les emissions de CO2 resultants del transport, la qual cosa ajuda a pal•liar les conseqüències del canvi climàtic.

La informació és la primera premissa per a un consum responsable

Podria semblar que els ciutadans poc podem fer per a promoure una alimentació més saludable i respectuosa amb el medi ambient, però el nostre poder com a consumidors és definitiu tant en la defensa de la natura com en la protecció de la nostra salut.

Una manera simple de promoure la fabricació de productes més saludables és informar-se i no consumir aliments amb transgènics o OGM (Organismes Modificats Genèticament). Greenpeace edita periòdicament l'anomenada Guia Vermella i Verda d'Aliments Transgènics . El passat mes d'octubre va veure la llum la seva cinquena edició, la qual es pot descarregar aquí .

Hi apareixen tant les empreses que inclouen transgènics en els seus productes com les que certifiquen que no ho fan, però també apareixen en l'anomenada llista vermella les empreses que no han proporcionat informació sobre els ingredients, cosa que ha estat força criticat, al•legant que Greenpeace potser hauria d’elaborar una tercera llista amb aquestes empreses, per a així proporcionar més informació al consumidor.

Cooperatives de consum: l'opció més compromesa

En els últims anys han aparegut multitud d'associacions que s’acostumen a conèixer com "cooperatives de consum ecològic". El seu funcionament és molt senzill, però molt eficaç també, per a aconseguir aliments de qualitat, nets de pesticides i d’altres substàncies nocives, a preus assequibles. Aquestes cooperatives es troben majoritàriament a les grans ciutats i estan integrades per veïns d'un barri o gent afí a l'associació. Els seus membres contacten amb petits agricultors ecològics que tinguin les seves explotacions prop de la ciutat, és a dir, en general a no més de 200 quilòmetres.

Aquests agricultors es comprometen a conrear determinades verdures i fruites per a la cooperativa i, en ocasions, també proporcionen productes animals, com ous, llet, formatge ... És requisit imprescindible que els aliments proporcionats siguin biològics, és a dir, no transgènics i lliures de químics nocius, i que es produeixin respectant la dignitat dels animals. Així, per posar un exemple, les gallines que proporcionen els ous han de viure en condicions òptimes, comptant amb una bona alimentació i tenint accés a l'aire lliure i espai suficient per tal de moure's; tot això també és molt important per a la salut del consumidor, ja que els nutrients d'un ou d’una gallina criada ecològicament o de gallina camperola són molt superiors als dels que ha posat una gallina que viu amuntegada en una granja.

A més, així es van unint granits de sorra per tal d’aconseguir que es generalitzi la plasmació dels drets dels animals, lluita en la qual estan implicades personalitats tan fascinants com la biòloga Jane Goodall.

El cistell de la compra ecològica setmanal

Per regla general, els socis de la cooperativa lliuren una "llista de la compra" setmanalment, perquè se sàpiga quins productes cal comprar. En el dia de la setmana preestablert a aquest efecte, els socis encarregats del transport es desplacen a les explotacions agrícoles i adquireixen els aliments, els quals posteriorment seran col•locats en caixes perquè cada soci pugui recollir la seva cistella de la compra setmanal. Aquestes caixes acostumen a ser de cartró reciclat; per regla general no es fa servir el plàstic ni el paper d'alumini.

Com es pot veure, aquesta és una forma excel•lent d'aconseguir productes saludables a bon preu, evitant intermediaris i transports de llarg recorregut. A més, els agricultors petits es beneficien d'aquestes iniciatives, la qual cosa ajudarà a mantenir el teixit rural. Molts d'aquests agricultors permeten que es visitin les seves finques, la qual cosa és una bona oportunitat per gaudir i aprendre.

Comprar aliments ecològics per internet

Aquells qui no desitgin implicar-se en una cooperativa de consum, tenen a la seva disposició a la web moltes botigues online, que distribueixen els seus productes ecològics enviant-los directament a domicili. El seu radi d’acció pot ser limitat o bé més ampli; així, per exemple, Pan, Vino y Chocolate serveix a qualsevol punt de la geografia espanyola. Natural Como La Vida Misma reparteix cistelles de fruites i de verdures a bon preu, encara que només opera a la zona de Barcelona, i el mateix succeeix amb Doctor Veg. Si en els cercadors s'introdueix, per posar un exemple, “botiga online productes ecològics”, es troben moltes d'aquestes botigues i, de ben segur, alguna repartirà en el lloc on es resideix.

A la foto, horts ecològics a La Nou de Berguedà, just a sota de la rectoria.