Fitxa tècnica:
Distància: 9 Km.
Temps aproximat: 5 hores
Desnivell acumulat: 940 metres
Altitud màxima: 1.647 metres
Altitud mínima: 860 metres
Cartografia: Mapa serra de Catllaràs - Picancel a escala 1:25.000 de l’editorial Alpina.
Senyalització: GR 241 des de la Nou fins passat cal Patzi, sense marques fins a la font del Faig, PR-C 199 des de la font del Faig fins al Sobrepuny i, de baixada fins al collet que hi ha a sota, sense marques fins a Coll de Plana i GR 241 des d’aquí fins a la Nou.
Punt d’inici i final: Plaça de La Nou
Introducció
La imponent i inconfusible silueta del Sobrepuny, en forma de quilla invertida, domina la part occidental de la serra del Catllaràs i ja es distingeix fàcilment des de l’autovia a l’alçada de Gironella. Amb una altitud de 1.656 metres, és un dels cims més alts del Catllaràs però també un dels més accessibles. Aquest itinerari incorpora dues de les rutes que arriben a la muntanya des del simpàtic poble de la Nou.
Descripció
Iniciem la ruta davant el centre cívic de la Nou (aparcament públic) creuem la carretera i prenem el camí marcat com a GR 241 en direcció nord. El primer tram baixa empedrat fins a cal Patzi. Poc abans d’arribar-hi, el camí creua el torrent per una petita passarel·la davant d’un bonic salt d’aigua i, al costat, la font, amb arbres que l’ombregen i bancs que conviden a reposar –el descans el podem deixar per la tornada, ja que el camí retorna per aquest mateix indret-. El camí passa per darrere la casa i emprèn una pujada per un corriol que transcorre per dintre el bosc, en una zona boscosa, fent ziga-zagues.
Comencem a tenir interessants perspectives del poble i del santuari de Lourdes a sota.
En un moment donat aquest corriol es converteix en una pista que seguim per la dreta. Poc després deixem les marques de GR que tomben cap a l’esquerra i continuem al recte per les marques grogues de la xarxa de camins. Entrem en un bosc de pins i, al cap de poca estona, veiem feixes amb parets de pedra en sec que indiquen antics camps de conreu i delaten la probable presència d’alguna casa a prop. Deixem la pista i agafem un camí que puja amb un suau pendent cap a l’est, creuant antics camps i, finalment, arribem a uns extensos prats i, efectivament, veiem les ruïnes de la casa de Caselles a l’esquerra. No cal arribar-hi. Baixem per la pista fins a trobar el torrent on hi ha la font de Caselles a sota, molt a prop. Prenem el camí que puja per la llera del torrent. Sortim a un revolt de pista i, de seguida, tornem a entrar a la vall, lleugerament per sobre del torrent. S’intueixen camins que surten a esquerra i dreta, buscant places on es feia el carbó vegetal. El camí creua el torrent: el camí sinuós era per les persones i els animals, per fer el pas més lleuger; el camí recte era pels troncs, arrossegats cap avall per les mules, que necessitaven un camí net per no quedar encallats a les corbes.
Finalment el camí surt de les ombres per trobar la llum a la carena. En el darrer revolt abans d’arribar al llom, hi ha una fila de pedres amb forma vagament circular: és el què queda de la barraca del carboner. Des de la carena, un camí marxa per l’esquerra cap als seus dominis però ràpidament queda intransitable per desús. El nostre camí continua per la dreta i torna a reprendre al pujada, fet que permet gaudir d’unes vistes als riscos i boscos que formen la falda del Sobrepuny i a les serres d’Ensija, Pedraforca i Moixeró cap a l’oest i el nord. Tornem a veure la sinuositat dels camins trencada per les dreceres per on s’arrossegaven els troncs. També podem veure una altra senyal inconfusible del pas dels troncs: el frec d’alguns arbres que voregen el camí ha desgastat l’escorça deixant veure la fusta de sota com una antiga cicatriu.
Els pins i alzines deixen pas als faigs. El bosc es torna més ombrívol i frondós. Després d’un últim esforç arribem a un petit pla amb un faig monumental i, a uns 5 metres, la font del Faig, recentment restaurada. És un lloc entranyable però, abans de fer una aturada, us recomanem seguir una mica més amunt pel camí que fa un revolt per darrera del faig. Després d’una curta pujada, arribem a un segon pla, més esclarissat. Davant, veiem un forat a la roca: és la Bauma del Teixidor. Es va enfonsar al fer la pista però abans era habitada -segons diuen a la Nou- per un home solitari que es dedicava a fer treballs esporàdics al bosc o a les cases, tallava culleres i altres eines de boix però, sobretot, teixia amb cànem: d’aquí el nom.
Queden uns 200 metres fins al cim, primer per camí i després pujant sense camí per la fageda fins a un coll, seguint les marques blanques i grogues del sender de petit recorregut (PR-C 199). Ja en el camí, a la dreta, un estret camí porta fins al Sobrepuny de baix, un balcó natural amb vistes espectaculars cap al sud, oest i nord. La ruta segueix per l’esquerra, pujant per la carena de Sobrepuny fins al cim. Les vistes compensen el fort pendent. En l’àmplia cima, hi ha un punt geodèsic, un pessebre i un quadern per deixar les vostres impressions.
La baixada comença per l’altre costat, seguint les marques grogues i blanques, primer en fort pendent fins al collet del Faig – on abandonem les marques de PR - i després amb una suau pendent per un agradable camí carener. Una tala recent ha esclarissat el bosc i ha deixat al descobert una paret rocosa que voreja el camí i li confereix un interès afegit. El camí desemboca en una petita collada, on tomba cap a l’esquerra. No obstant això, si mireu en la mateixa collada, al costat del vailet, veureu tres pedres –una al costat de l’altra, pintades de vermell-. Són pedres de terme, utilitzades tradicionalment per marcar llistes entre propietats. El camí continua baixant fins al coll de la Plana. En aquest punt començarem a trobar les marques grogues i vermelles del GR 241 que haurem de seguir per retornar a la Nou. Tornem a veure antics camps de conreu. A la dreta, la casa de Rossinyol, encara habitada; a l’esquerra, la casa de Espades, que encara no es veu.
La ruta baixa per la pista de l’esquerra, però després d’uns 200 metres, la deixarà per endinsar-se novament en el bosc per buscar el camí de les Agudes. La ruta creua el pla i comença un descens al costat d’un torrent. Més endavant gira a l’esquerra en un camí ample i recte. En alguns punts, l’arrossegament de troncs ha excavat una profunda rasa. El camí més evident les segueix pel costat. A la dreta, comencem a veure uns penyals, cadascun amb una forma més estranya que l’anterior. Són les Agudes. Estem en un dels trams amb més encant de la ruta. Al començament de la baixada, el bosc s’aclareix momentàniament per deixar veure la casa de Tor i, al darrere, la paret rocosa anomenada cingle de Tor.
Finalment, veiem una roca en forma de dit inclinat i, en el pla, les runes de la casa de les Agudes amb els seus camps. És un indret màgic i val la pena asseure’s al peu de la roca i absorbir la seva bellesa i tranquil·litat durant uns minuts. Tornem al camí i reprenem el descens. Al cap de poca estona, veiem unes edificacions a l’esquerra i, a sota, dues obertures. És la mina de les Agudes. En el camí de sota, la terra canvia de color: ara adquireix uns tons grisosos per les restes de carbó.
Poc després, agafem un camí a la dreta que porta a una pista que creuarem dues vegades per dreceres. Finalment seguim la pista cap a la dreta, passant pels troncs balmats d’una antiga font. Poc després, deixem la pista per girar a l’esquerra. Després d’una curta baixada, arribem a un torrent on hi ha una àmplia esplanada.
El nostra camí continua per l’esquerra però si entrem a l’esplanada a la dreta, veurem un forat a la paret de la roca tapiada amb pedres. És la mina d’Insula i una de les més productives de la Nou. Prop d’aquí, sortia un telefèric que creuava davant del Santuari de Lurdes per acabar finalment en l’antic ferrocarril, a sota de Cercs, ara cobert pel pantà.
Seguint el camí, veiem novament el canvi de color pel carbó. El camí baixa per una zona rocosa anomenada el Grau, creua un torrent i després passa per un curiós passadís tallat a la roca. Poc després, el GR marxa cap a la dreta cap a Cal Patzi pel mateix camí que hem fet al començament. Després de gaudir del merescut descans a la font de cal Patzi, només ens queda la curta pujada fins al final de l’itinerari.
****************************************************
Ruta de La Nou a Malanyeu
Dificultat: Dificil // Distància: 14.2 km // Desnivell Pujada: 480.0 m // Desnivell Baixada: 480.0 m // Senyalització: No // Durada: 2 h en BTT
Des de la Nou de Berguedà s'arriba fins a Malanyeu per la serra del Catllaràs, massís cobert d'espessos boscos de pi roig, alzines, roures i faigs. Des de Malanyeu s'albira una extensa vista panoràmica del Berguedà que abasta les serres dels rasos de Peguera, del Verd, del Cadí, el Moixeró i el Pedraforca.
Per fer aquesta ruta es necessita un cert nivell de preparació i de resistència física a causa del seu alt desnivell.
A l'aparcament de cotxes de la Nou de Berguedà, a ponent de l'església (870 m) i al costat del camp d'esports, comença l'excursió. També hi ha un aparcament molt més gran al magnífic santuari de Lurda de la Nou (825 m), 400 m més avall.
Per accedir a la Nou de Berguedà des de Berga cal prendre la C-16 en direcció al túnel del Cadí i trencar a la dreta, després de la central tèrmica de Cercs, per la BV-4022.
Un cop a La Nou, es pren la carretera, totalment enquitranada, que puja arran de les cases en direcció nord cap a Malanyeu. De seguida es deixa, a mà dreta (km 0,16), el GR 4-1 (sender de Gran Recorregut).
Als 700 m es deixa un trencall per la dreta que s'enfila fins a Sant Romà de la Clusa. El trajecte fa un revolt pronunciat a l'esquerra i remunta fent ziga-zagues. Es pot observar a mà dreta la magnífica espinada de les agulles d'Espades, a la vall que formen el Sobrepuny i el serrat de Fulleracs. A principis del segle XX, en aquest indret, hi van haver unes mines de carbó a l'aire lliure.
En passar la collada de Pujals (1.130 m, km 3) comença la baixada. Es desemboca a la carretera de Malanyeu (1.000 m, km 4,7), que puja des de l'Eix del Llobregat (la C-16), i es continua per la dreta en direcció a les cases de Malanyeu.
Després de deixar enrere l'església de Sant Sadurní (1.010 m), el camp de futbol i les antigues escoles, es contemplen unes àmplies vistes de la contrada.
Més enllà s'acaba la carretera i s'avança per una pista que entre prats i boscos es dirigeix a la masia del Llomar (1.056 m). Es deixen desviaments secundaris a ambdues bandes. En passar davant d'aquesta masia (km 6,2) s'obren unes tanques per al bestiar que, un cop s'hagi passat, cal tornar a tancar.
Més endavant es deixa un trencall a l'esquerra (km 6,8) que, creuant el torrent de Malanyeu, fa cap a la Solana. Tot seguit s'entra a la fageda de les Espinedes. Aquí es troba la font de les Travesses (km 7,1), un magnífic paratge natural que compta amb uns faigs centenaris de més de 30 m d'alçada.
La pista segueix més amunt cap a les Espinedes, cosa que permet allargar la ruta pel feréstec obac.
Per tornar es pot desfer el mateix camí, però si el terra és sec és més variat tornar per la collada de Sant Isidre. Per fer-ho, en lloc d'agafar de nou la carretera cap a la Nou (1.000 m, 9,5 km), se segueix baixant cap a la C-16 fins el primer revolt, a 600 m (930 m, 10,1 km), d'on surt una pista a l'esquerra, cap a l'oest, que porta en 200 m al mas de Coma-rodona (930 m, 10,3 km), situat al bell mig d'una preciosa coma que culmina al sud amb la collada de Sant Isidre, disposada paral•lelament a la coma per la qual s'ha baixat de la collada Pujals. Es remunta per una pista poc fressada i, a la collada de Sant Isidre (1.130 m, 11,8 km), s'està un altre cop sobre la Nou, però una mica més a l'oest. La pista comença a baixar augmentant progressivament el pendent i fent revolts fins a la Nou (870 m, 14,3 km) emprant la mateixa distància que per la collada Pujals, però gairebé sense carretera enquitranada.
Més informació:
Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà.
Ctra. C-16, km 96,20 08600 Berga.
Tlf:93 822 21 12
info@altbergueda.cat
http://www.altbergueda.cat/
Per cortesia de: ACNA, S.L.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada