Contràriament al que s’acostuma a creure, Benjamin Franklin no fou l’inventor del canvi d’hora. El científic i polític nord-americà tan sols va constatar un fet quan era en missió diplomàtica a França: a l’estiu, els habitants de París acostumaven a llevar-se més d’hora, amb la qual cosa també se n’anaven a dormir més aviat. Aquest fet produïa que s’estalviessin espelmes, ja que no se n’encenien tantes a les hores nocturnes.
El veritable promotor del canvi d’hora fou el constructor britànic William Willet, qui el va proposar el 1907. Es diu que la seva proposta es devia al seu costum matiner de cavalcar, la qual cosa el portà a adonar-se’n de que a l’estiu s’havia de llevar molt d’hora per tal de poder gaudir de la frescor de les hores primerenques del dia. Willet va lluitar durant molts anys per tal que s’implantés un canvi d’hora.
Però cap país aplicà l’horari d’estiu fins l’adveniment de la Primera Guerra Mundial; en aquell moment històric, gairebé tots els països europeus, a més a més dels Estats Units, van realitzar el canvi d’hora per tal d’estalviar en el consum de carbó. En acabar la guerra, alguns països continuaren aplicant l’horari d’estiu, però la major part no ho va fer. En esclatar la Segona Guerra Mundial, va succeir si fa no fa el mateix.
L’horari d’estiu no s’aplicà indefinidament sinó des del 1974, degut a l’escassedat energètica creada per la primera crisi del petroli. A partir d’aquest moment, molts països l’apliquen cada any.
El canvi d’hora es realitza predominantment a l’hemisferi nord. A l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica del Sud gairebé no s’aplica.
Dos canvis d’hora cada any
La Unió Europea regulà el canvi horari el 1981. Cada quatre anys va anar renovant aquesta regulació, fins que s’aprovà la Directiva 2000/84/CE de 19 de gener del 2001, que estableix el canvi d’hora amb caràcter indefinit. Aquesta directiva fou incorporada al dret espanyol mitjançant el Real Decreto 236/2002 de 1 de marzo. Aquesta normativa estableix que durant l’any tindran lloc dos canvis horaris:
• El darrer diumenge de març de cada any, a les dues de la matinada segons l’hora peninsular, els rellotges han d’avançar-se una hora. A les dues seran les tres; per això es diu que aquesta nit es dorm una hora menys i és cert que, oficialment, aquest dia té 23 hores en lloc de 24. Com que l’hora oficial s’avança 60 minuts, es farà fosc més tard: per exemple, a les 19h. seran les 20h. Amb aquest canvi s’entra en l’horari d’estiu. A la península ibèrica, avui mateix ha tingut lloc aquest canvi.
• El darrer diumenge d’octubre, a les tres de la matinada, els rellotges s’endarrereixen una hora; en conseqüència, a les tres de la matinada seran les dues. Aquest dia compta oficialment amb una hora de més. Degut a aquest canvi, es fa de dia abans, però el Sol també s’amaga abans. Si a això li sumem la circumstància de què a la tardor les hores de sol van disminuint fins que arriba el solstici d’hivern, tindrem com a conseqüència que els mesos de novembre, desembre i gener es fa vespre molt aviat (si fem cas dels nostres rellotges). Aquest canvi d’hora marca l’entrada a l’horari d’hivern.
Conseqüències per a l’economia i per a la salut.
Des de les administracions públiques s’intenta conscienciar els ciutadans sobre els avantatges del canvi d’hora. Així, segons un estudi de l’IDAE (Instituto para la Diversificación y el Ahorro de la Energía) elaborat l’any 2008, amb aquesta mesura es pot arribar a estalviar un 5% de la despesa en il•luminació, la qual cosa, traduïda a euros, dóna una xifra d’uns 300 milions. A més a més, s’incideix en d’altres beneficis col•laterals, com la disminució dels accidents de tràfic, degut a que es fa de nit més tard en èpoques en què es condueix més, o l’augment del consum a botigues i bars, pel mateix motiu.
Però des de la comunitat mèdica s’accepta que el canvi horari pot causar trastorns a les persones i més encara en qui ja té problemes de son, hormonals o s’estan tractant amb corticoides. També pot produir en persones sanes insomni, un augment de la irritabilitat o de l’ansietat, fatiga, mal de cap i d’altres problemes.
Una bona mesura per tal de pal•liar els efectes perjudicials del canvi d’hora és anar-s’hi acostumant progressivament. Així, per exemple, una setmana abans de l’aplicació de l’horari d’estiu podem anar retardant de mica en mica les activitats diàries, especialment els menjars i l’hora de llevar-se i dormir. N’hi ha prou amb un retard de deu minuts cada dia. D’aquesta manera, el rellotge biològic del cos s’anirà adaptant de mica en mica i els efectes secundaris del canvi horari seran pràcticament imperceptibles.
De totes formes, molts països han abandonat l’horari d’estiu i d’hivern i prefereixen mantenir la mateixa hora durant tot l’any. És el cas de països com Guatemala, Austràlia i l’ Iraq, per posar algun exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada